Josep Carner és el gran poeta nòmada de la literatura catalana. La seva va ser una vida moguda, plena i també difícil. Intel·lectual de referència de primers de segle XX, era un superdotat i un dandi. Als trenta-set anys va entrar a la carrera diplomàtica i va viure en una pila de ciutats del món. Després, la guerra i l'exili a Mèxic. Brussel·les va ser la darrera ciutat d'adopció. L'escriptor i traductor Salvador Oliva n'explica: "El Carner sempre salta més del que ell es proposa, és a dir, no decep mai. I el poema "Nabí" és el gran poema català del segle XX."