La dona de l'avi Bernat s'ha mort. A casa, família, veïns i algun amic donen el condol i diuen les frases inevitables que es repeteixen en aquests casos. L'endemà, després de l'enterrament, la família (fills Roser i Enric, gendre Ignasi i nora Anna) comença a considerar en Bernat un vell inútil que necessita que el guiïn. L'avi està atabalat, però és prou lúcid per adonar-se de l'intent. Encara no sap què ha de fer de la seva vida, però té clara una cosa: ell mateix ho decidirà.