A finals del S. XVIII un arquebisbe, Joaquín de Santiyán y Valdivieso, va aconseguir que la ciutat de Tarragona tingués garantit un subministrament mínim d'aigua més enllà de les seves pròpies cisternes i pous. Per fer-ho, va aprofitar una mina d'aigua i va iniciar les construccions per canalitzar-la, durant gairebé 30 quilòmetres fins a la ciutat. En Rafel Bagot ha estat a la zona, ha descobert la història de la "Mina de l'Arquebisbe" i també ha baixat a 10 metres sota terra per conèixer-la de primera mà.
