A la muntanya de Montjuïc s'hi amaga un petit tresor de la jardineria barcelonina. Distribuït en dos sots que van deixar antigues pedreres, el Jardí Botànic Històric és un indret gairebé desconegut, d'accés públic i gratuït. Acabada l'Exposició Universal del 1929, va ser el punt originari i la llavor del que després seria el Jardí Botànic de Barcelona. És un espai enclotat, a l'ombra i molt humit, on la temperatura arriba a ser uns quatre graus més baixa que a la resta de la ciutat. Això permet que s'hi desenvolupin espècies vegetals de caràcter eurosiberià, pròpies de climes més freds. Al mateix temps, aquestes característiques ambientals fan que alguns dels seus arbres s'esforcin per arribar a la llum del sol i s'hagin convertit en els més alts de Barcelona. L'Eduard Querol ha volgut ensenyar-nos aquesta joia "verda" i secreta, de la mà d'una de les guies voluntàries que, des de fa deu anys, acompanya els visitants per aquest racó romàntic i secret.
