Als anys 70, quan construir una segona residència en un terreny començava a ser una opció per a moltes famílies, la gespa continental - la que lluïa als jardins particulars del nord d'Europa- es va posar de moda a Catalunya. Ara, en ple segle XXI, i sabent que el clima mediterrani a Catalunya no té res a veure amb el temps humit i plujós de la Gran Bretanya, moltes persones -i també administracions- es plantegen substituir les superfícies de gespa continental per altres varietats o cobertes vegetals. I és aquí on les plantes entapissants apareixen com una clara alternativa. Necessiten menys manteniment, menys aigua i són força resistents. Estèticament, a més, ofereixen moltes possibilitats. L'Eduard Querol s'ha desplaçat fins a un viver de Llavaneres per saber-ne les virtuts.
