Les Cases de les Aigües de Trinitat Vella i Trinitat Nova formaven part d'una gran infraestructura de canalització -construïda entre el 1915 i 1919- per millorar el subministrament d'aigua de boca a Barcelona. La primera era l'estació elevadora del sistema d'abastament municipal. La segona era la planta de tractament, depuració i cloració. L'aigua, provinent de Montcada i Reixac, pujava d'una casa a l'altra a través d'unes canonades de ferro colat que passaven per un túnel sota l'avinguda Meridiana. El conjunt es va construir arran de la mortífera epidèmia de tifus que es va acarnissar amb la capital catalana el 1914. La malaltia es va propagar perquè l'aigua distribuïda per la companyia municipal estava contaminada. Per tant, es va fer imprescindible renovar el sistema de subministrament. Dipòsits i canonades van funcionar fins al 1989. Després d'un període de decadència, els edificis s'han restaurat per ser visitats i per fer d'espais de reunions i exposicions. Amb l'Eduard Querol fa
