No és habitual trobar un poble deshabitat a la costa o a prop del mar a Catalunya, però sí que existeix algun nucli, en zones molt abruptes i muntanyoses. És el cas de Molinàs, un veïnat que actualment pertany a Colera, a l'extrem nord de l'Empordà i a quatre quilòmetres de les platges de la Costa Brava. Al segle passat es va beneficiar de l'economia ferroviària, amb gran activitat a Portbou, juntament amb la residència de soldats, Guàrdia Civil i controls duaners.
Va ser un poblet pròsper en el seu àmbit d'explotació de l'agricultura local: vinya i olivera. La gran crisi de la fil·loxera a finals del segle XIX i les grans gelades del febrer de 1956 en van foragitar tots els habitants i després encara va arribar una tongada d'incendis forestals devastadors. Una vintena de cases són el testimoni de la setantena de persones que hi vivien i, per sort, unes tres cases s'han començat a restaurar. El Dani Ramírez l'ha visitat i ens farà un repàs de la seva història.
