En aquest capítol veurem les correspondències que l'escriptora, editora i periodista Luna Miguel va fer amb la veterinària de camp i escriptora María Sánchez.
En la primera correspondència les dues escriptores reflexionen sobre la nostàlgia, sobre com la nostàlgia pot ser una font d'inspiració per escriure i com, de vegades, sentim nostàlgia de coses que no hem viscut.
La segona carta parla sobre si hi ha una manera d'escriure femenina, de dona. Són els temes dels que parlen? La manera visceral des d'on escriuren? Reflexionen també sobre com, sovint, es senten petites, com quan eren una nena, insignificants i amb por, patint el que s'anomena "la síndrome de la impostora".
La tercera carta parla sobre els viatges, com busquen refugi allà on poden i com, quan menys t'ho esperes, el trobes.
El capítol acaba amb un manifest-homenatge a Agnès Varda amb diferents dones feministes que es pregunten "què vol dir ser dona".
