Manel Pousa, més conegut com el Pare Manel, és un home que viu dedicat als més desfavorits, als marginats, a aquells a qui la societat exclou i treballa a través de la Fundació que porta el seu nom "Fundació Pare Manel". És un capellà peculiar, que vesteix sense sotana i que sovint predica amb missatges molt allunyats de la doctrina catòlica, motiu pel qual ha patit diversos tocs d'alerta, el darrer, amb amenaça d'excomunió. La gent del món de la cultura i l'espectacle fa més de 16 anys que organitza una gala benèfica per recollir fons per a la seva fundació. Una iniciativa que van començar els seus amics íntims Carles Flavià i el desaparegut Pepe Rubianes. Amb ell Cristina Puig repassa els seus orígens, els inicis com a capellà i el traspàs als barris de Verdum, Roquetes i Trinitat on majoritàriament desenvolupa la seva tasca, la crisis i l'aparició de nous grups d'exclusió, l'existència de Déu i la manca de vocació religiosa.
