A finals dels seixanta, Barcelona era una ciutat cosmopolita comparada amb d'altres, més lluny del poder central de Madrid i més a prop d'Europa. Alguns intel·lectuals la sentien com un oasi. Les novetats en la música, el cinema i les editorials d’avantguarda entraven a Espanya a través de la frontera de Catalunya.Part de l’alta burgesia mai no va acceptar del tot el règim franquista. I sobretot els seus fills van viure la vida més lliurement. Eren joves que havien pogut estudiar, alguns fins i tot a l'estranger: arquitectes, cineastes, artistes, cantants, escriptors, editors que es reunien i tenien projectes en comú i ganes de compartir-los.
