Tots tenim preguntes existencials, i venim d'una tradició en la qual hem buscat respostes en la religió. Els temps canvien i els que avui tenen 25 anys són els menys creients. Els que en tenen 50, més propers a la tradició cristiana, majoritàriament segueixen creient, però a la seva manera. S'autodenominen no practicants. Evidentment, tots necessitem creure en alguna cosa, però els joves prefereixen fer-ho en ells mateixos. Els de 50 creuen més en els demès i en alguna "cosa" que no es veu. Això afecta, evidentment, a la concepció de la mort. Els de 25 veuen un buit després de la vida; els de 50, per naturalesa més propers, esperen que hi hagi quelcom, tot i que no hi confien. La clau és aprofitar la vida; pels de 50, fins que la qualitat de vida duri; pels de 25, fins les últimes conseqüències.
