Oi es viernis, i comu estamus ya a hazel dendi l'añu passau, retomamus los nuestrus pareceris en estremeñu: d'esti viagi con Carlos del Sol Mesa, Prohessol d'Estitutu, biembru fundaol i diretivu del OSCEC   L’ESTREMEÑU PRESENTERU Ya dixun datrás que naidi enjamás sedrá escapás de deprendel cosa denguna sin cumpril con una hincaera téntiga en pratical a ca nuná. Uguañu paeci que se quiel esmençal a dil pusiendu atranquiju, a pocu a pocu, en essu que angunus entavía acontinan a mental comu castúu i algotrus -poquinus mas- esmiençan a llamal estremeñu. Es quandu una lengua se palra de continu que enverneci, pos quandu una lengua s’olvía ahozica derechamenti ala su perda. Enantis, pal sigru caberu, la escuela, l’arradiu i la televisión hizun que la genti dela Estremaúra criaran mieu i vergüença de gastal essi palral reziu i antigu que oyerun alos sus agüelus, quicías entavía alos sus pairis, essi palral huerti peru sonoru que, dendi antoncis, queó asseñalau comu habla de cutaínus probi