En Pol havia llegit anys enrere que l’spleen era alguna cosa així com un estat de nostàlgia no definida o d’angoixa vital d’una persona. També s’associava a un estat d’irritabilitat a Alemanya. És curiós com en Pol i la Mònica se sentien així. En Pol sempre deia que llavors tenia la sensació com si a dins de casa, una pluja tropical ruixés un paisatge de palmeres salvatges.
