Respectar, respectar profundament els altres. Sobretot aquells que pensen i actuen diferent de mi. Heus aquí la qüestió. Quantes vegades hem dit i sentit allò de: “Si tots ens respectéssim més, no hi hauria tants problemes?” “Hem d‘aprendre a respectar-nos”, “Els joves d’avui ja no respecten tant”... Sens dubte, respectar és una actitud necessària per conviure. En això, tots hi estem d’acord, segurament; però després, en la pràctica, ens costa aplicar-ho. Com a pares i mares, ens toca fer una cosa difícil: ensenyar els nostres fills a respectar. No és tasca fàcil, sens dubte. Com ho fem? Dient-los-ho, només? “Fill, has de respectar els altres...” Amb això n’hi haurà prou? Com els fem veure que tothom és diferent, que sovint hauran de conviure amb persones amb idees i maneres de fer molt diferents a les seves, que hauran d’aprendre, durant la vida, a escoltar els altres, a intentar entendre’ls i, en tot cas, a respectar-los? Com s’ensenya el respecte, la convivència i la relació posi