Takat s'acaba d'aixecar de la seva caixa, fa el mandra i immediatament passa per davant seu un gran núvol negre, quan es reposa de l'esglai, torna a passar, però de seguida li grunyi. No li agrada que el despertin així. Descobreix un escombraire amb cara de pocs amics. En Takat està molt empipat i aconsegueix amb el seu geni que l'escombraire fugi de "casa" seva.